Love...

Quan et miro, quan estic aprop teu, quan et sento parlar, quan veig que somrius...tot això em fa feliç.
Sóc feliç gràcies a tu. Sé que no tindria de ser així, sé que tindria de ser feliç jo soleta però no puc, va en contra de mi. L'amor ho supera tot.
Es molt demanar que m'estimis? Que vulguis estar amb mi?
Segurament si, em callo, m'aguanto...realment a la vida no es té tot el que es vol i només em queda una opció. Quedar-me quieta, parada. Sense avançar en el camí ni tirar enrere. Realment no tinc res a fer amb tu.
Vaig a l'habitació, em preparo música d'aquelles tristes (que encara et fan estar pitjor), m'estiro al llit, tanco els ulls i m'allunyo de tot el món...

-El que més m'agrada de la vida...l'amor.
-El que menys m'agrada de la vida...l'amor. 

Esta entrada es en catalán porqué es mi lengua favorita, mi idioma favorito. El catalán es mi vida.
Gracias por leer el blog, un beso enorme!